1.
extraño
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ña adj 1 [de otro grupo, familia] estrany -a. 2 [desconocido] estrany -a, desconegut -uda. Su cara no me es extraña, la seva fesomia no m'és estranya. 3 [raro] estrany -a, rar -a. El coche hace un ruido extraño, el cotxe fa un soroll estrany. 4 [ajeno] estrany -a, aliè -ena. Esto es extraño a la [...]
adj 1 [de otro grupo, familia] estrany -a. 2 [desconocido] estrany -a, desconegut -uda. Su cara no me es extraña, la seva fesomia no m'és estranya. 3 [raro] estrany -a, rar -a. El coche hace un ruido extraño, el cotxe fa un soroll estrany. 4 [ajeno] estrany -a, aliè -ena. Esto es extraño a la cuestión, això és estrany a la qüestió. 5 no es extraño que no és gens estrany que. m i f 6 estrany -a. Se comporta como un extraño, es comporta com un estrany. 7 hacer un extraño [un caballo] embogir-se, enfollir-se. |
2.
advenedizo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-za adj [forastero] estrany -a, forà -ana, foraster -a, intrús -usa. [...]
|
3.
raro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra adj 1 [poco frecuente] rar -a. 2 fig [extraño] rar -a, estrany -a. Una forma muy rara de comportarse, una forma molt rara de comportar-se. 3 fís [gas] rar -a. 4 sentirse raro fig sentir-se estrany. [...]
|
4.
extrañar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [asombrar] estranyar. Esto me ha extrañado mucho, això m'ha estranyat molt. 2 [sentir la novedad de algo] sentir-se estrany en. Extrañar la cama, sentir-se estrany en el llit. 3 [echar de menos] enyorar, trobar a faltar. 4 [desterrar] estranyar, exiliar, bandejar, desterrar, foragitar. 5 [...]
|
5.
admirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [entusiasmarse] admirar. Admiro su gran talento, admiro el seu gran talent. 2 [asombrar] admirar, sorprendre, estranyar, xocar. Me admira tanta amabilidad, em sorprèn tanta amabilitat. 3 es de admirar [asombrarse] és estrany, és sorprenent, és xocant. 4 quedarse admirado [maravillarse [...]
|
6.
singular
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 singular. 2 fig singular, estrany -a. adj i m gram 3 singular. 4 en singular en singular. 5 en singular fig [en particular] en particular. [...]
|
7.
extrañeza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [cualidad de extraño] estranyesa. La extrañeza de aquel sonido, l'estranyesa d'aquell so. 2 [asombro] estranyesa. 3 causar extrañeza fer (o causar) estranyesa, fer estrany. [...]
|
8.
ajeno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-na adj 1 aliè -ena, d'altri, dels altres. La opinión ajena, l'opinió aliena. Los bienes ajenos, els béns d'altri. 2 estrany -a, aliè -ena. Ajeno a esta cuestión, estrany a aquesta qüestió. 3 que no sigui, que no pertanyi. Se prohibe la entrada a toda persona ajena a la obra, prohibida l'entrada a [...]
|
9.
arremeter
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 arremetre. Arremetió al enemigo, va arremetre l'enemic. 2 [al caballo] arriar. 3 fig [chocar a la vista] fer mal a la vista, fer estrany. v intr 4 arremetre. Arremeter con (o para, o contra) el enemigo, arremetre contra l'enemic. [...]
|
10.
alocado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, desassenyat -ada. Una reacción alocada, una reacció forassenyada. 4 [extraño] llunàtic -a, estrany -a, rar -a. [...]
|